DynamisLab • Living Lab per la Sostenibilitat presenta:
La nova formació en eines per al desenvolupament sostenible, per transformar des de l’empresari indivual fins a crear economies sostenibles.
28, 29 i 30 ABRIL 2017
Vine a les 25es Jornades de Primavera
Àgores per debatre el futur del poble! Diàlegs oberts a tota la comunitat.
Cap a on va la cultura? Cap a on vas tu?
Presentacions · Música en una Àgora excepcional · Professors convidats · Networking · Tast d’artesans · Sinergies
DIJOUS 19 DE GENER ·16h
Àgora del Mas Marroch · Celler de Can Roca · Pla de Marroch 6 · Girona
Acte gratuït, s’agraeix confirmació: info@ecoregio.cat · Tel. 972 428700
Ens acompanyaran:
Pau Riba, La revolució que ara toca
Eudald Carbonel, Evolució humana
Joan Melé, Economia Humana
Gabriel Barbeta, Dissenyar una educació holística
Àngels Canadell, Filosofia de la Terra i les Cultures
Oriol Costa, Ecoregió: comunitat econòmica d’alimentació ecològica
Agustí Rochet, Globalium: Cartografiant la realitat per esdevenir global
Enric Aulí, Ecologia profunda
Albert Parareda, Com la mort pot transformar la vida
Daniel Turon, Paradigma Ecosòfic
Pep Puig, La Carta de la Terra: transitar de l’era del foc a l’era dels fluxos
Presentació de l‘agenda llatinoamericana 2017: Ecologia integral
Juan Justicia, constelacions familiars, i la Marta Pineda, Moviment Expressiu.
I amb actuacions musicals de:
Eduard Canimas, Vol menor, Jordi Viader, Josep Bécares.
Tast d’artesans de la Fira Vella Terra
Taller d’aportacions per l’EcoRegió de Catalunya
Esteu convidats a participar-hi!
El proper 14 de Setembre a la Fàbrica del Sol de Barcelona.
El projecte consisteix en canviar la ubicació dels horts urbans del municipi i dotar-los de les infraestructures necessàries per desenvolupar l’agricultura social, l’hortoteràpia i la participació ciutadana.
És un projecte per a famílies, la ciutadania i la comunitat educativa que vol descobrir el Patrimoni Natural i Cultural del ENP de les Gavarres i les Lleres del Ter
Es diu El Parc de la Torre de Celrà i és un Centre d’Interpretació de la Natura.
Ens han convidat a presentar EcoRegió com eina per enfortir nous ecosistemes de distribució i crear llocs de treball.
El 29 de juny al Museu d’Història Natural de Brusel·les, organitzat per Ashoka, el suport de la Fundació Robert Bosch, i el Parlament Europeu.
Els remences van aconseguir l’abolició per primera vegada del feudalisme a Europa.
Per emmarcar-nos en l’estat d’ànim i quina era la vivència de la societat europea actual cal tenir en compte que en els s.XIV-XV de l’Edat Mitja va succeir un fet transcendental.
En la humanitat començava a aparèixer el intel·lectualisme, el domini preeminent del pensar, que s’erigeix com a jutge del que ha de ser pensat, i del que han de pensar els altres. Apareixerà el Renaixement com a corrent artística, però també la Inquisició, i les heretgies(pensaments prohibits per l’Església, que podien dur a la mort).
La concepció intel·lectual del món que tenim del món va començar a formar-se en aquell moment, però ara no és gens fàcil tenir una experiència anímica de com es vivia llavors. Els fets històrics que explicarem han de ser vistos amb les ulleres que tenia la humanitat en aquell moment.
Quan expliquem aquests fets no podem pensar com si fossin personatges de l’actualitat, però que simplement estaven en un altre lloc. La seva manera i capacitat per pensar era semblant al pensament d’un adolescent. Podríem imaginar-nos com si a dia d’avui, els intel·lectuals de la nostre època, tinguessin mentalitat d’adolescents.
(Imaginem-nos com si cada segle es correspon a un any d’edat en la humanitat. Al Segle XIV tindríem 14 anys, i a dia d’avui doncs una mentalitat d’uns 21 anys corresponent al S.XXI)
La humanitat no podia saber moltes coses perquè es van descobrir amb posterioritat. I que els referents que es podien tenir en aquella època eren els del S.XI o XII. (Imaginem-nos per tant una mentalitat de 11 o 12 anys)
Avui dia qualsevol persona pot dir “jo penso”, “jo sento” i “jo vull”, les persones de l’època només es sentien com a propi, el “jo sento” i “jo vull”. Es vivia en la sensació en qualsevol cas de “alló pensa en mi”. Tothom feia el que havia de fer, i no podia pensar en res més. Ningú es parava a PENSAR sobre la situació que vivia. Ningú? Ve ningú, no.
En un llogaret de Catalunya anomenat La Muntanya de Girona, vivien que van tenir la valentia de revelar-se contra l’”status quo”, contra la injustícia i els abusos de poder! Així es van convertir en els primers homes d’Europa, precursos d’un moviment que a la resta d’Europa no va reeixir fins al S.XVIII amb la revolució francesa. Homes que buscaven la llibertat.
Ser pagès de remença volia dir, ser una béstia de càrrega per treballar la terra a compte del senyor, una bèstia que a més de ser maltractada de paraula i de obra, estava obligada a servir en tot al senyor. La revolta remença no fou un esclat espontani de la pagesia catalana. Va ser conseqüència de l’opressió i del domini absolut del senyor sobre la persona i la família del pagès, i d’un robatori sistemàtic fet a les collites i al treball dels pagesos. Ells van crear el primer sindicat de treballadors i van aconseguir la primera abolició legal de la servitud a Europa, on no va ser una realitat fins 3 segles després.
(Ramón Mas, Camins pagesos de Catalunya, 1972)
Els mals usos eran:Intestia: dret del senyor a quedar-se els béns del pegès que moria sense fer testament
Eixorquia: el senyor es quedava els seus béns si no deixava hereus legítims directes
Cugucia: confiscació de part del béns del pagès si la seva dona cometia adulteri
Àrsia: multa si per accident o altra causa s’incendiava la casa del pagés o del senyor
L’espoli forçat: s’havia de pagar al senyor com a garantia de la dot matrimonial.
Però n’hi havia més: fins a més de 40 altres mals usos: dret de cuixa, permís i pagar per casar-se, permís i pagar per fer llenya i esmolar les eines, servir en tot el que demanès el senyor, fer i arranjar camins i cases de l’amo, anar a la guerra pel senyor, les gabelles (iva) per la sal, l’oli, el vi…, el dret de maltractar, justícia senyorial, multes i matar… En resum, dret sobre la vida i la mort del pagès i de la seva família.
Avui la consciència remença, reviu en la contemporaneïtat, i en tenim molts exemples
www.laremencada.cat La Remençada de Montornès del Vallès · 4 de juny 2016
www.territoriremenca.cat Sant Feliu de Pallerols
Pla Especial de Dinamització del Patrimoni Natural i Cultural de la Vall de Llémena, coordinació tècnica de Dynamis
Exposició dels Remences, coordinació tècnica de Dynamis
www.valldellemena.cat La Festa Remença de la Vall del Llémena · 26-29 de maig 20116
Però la nova remença reviu en la vida quotidiana.
Ara els mals usos ara són: Les preferents, les SICAV, les OPAS, l’especulació…
La situació actual encara ens recorda els passat. Com si fossin feudals el 10% dels propietaris de les terres reben el 80% de les ajudes europees per l’agricultura. I un 1% de la població té més del 50% de la riquesa.
PAH: Plataforma d’afectats per les hipoteques. Desnonaments amb obligació de pagar grans deutes pendents, recorda molt als remences.
Els preus dels enterraments: cal tenir una fortuna per morir dignament.
La crisisi del refugiats sirians:
hi hauriens tans mals usos per denunciar, per revoltar-se…
Però la revolta ara l’hem de fer diferent, sense lluites, simplement deixant de comprar en centres d’especulució i espoli continuat. I comprant amb canals curts de comercialització, fomentant el producte local i ecològic. Invertint en EcoRegió, i en totes les revolucions quotidianes que ara ja en coneixes unes quantes!
Remences!
Recordau els passats, i mireu el futur!
Presentació d’EcoRegió a Montornès del Vallès · 26 de maig de 2016
www.valldellemena.cat La Festa Remença de la Vall del Llémena · 26-29 de maig 2016
www.laremencada.cat La Remençada de Montornès del Vallès · 4 de juny 2016
Consulta aquí les principals novetats, presentacions i activitats.
